Publicacions2016Una aproximació a l’Alt Berguedà com a destinació turísticaAquest llibre presenta la realitat socioeconòmica de la Comarca del Berguedà, així com s’endinsa en l’estudi al detall, en termes d’explotació empresarial i planificació de la comunicació, d’un dels seus recursos patrimonials per facilitar la consolidació del Monestir de Sant Llorenç com a recurs turístic de qualitat. En el primer capítol d’aquesta obra el lector trobarà una aproximació al context, amb una descripció de realitat geogràfica i social del territori; el segon capítol analitza l’estat socio-econòmic i a partir del cas concret del Monestir de Sant Llorenç es fa una aproximació a la potencialitat d’explotació d’aquest recurs turístic. I com a tercer i últim capítol, es fa una aproximació primer des d’una vessant teòrica a la comunicació, per acabar amb una aproximació més pràctica, de consultoria de comunicació estratègica a un municipi en concret, Guardiola del Berguedà.ALVADO, A.; BOYRA, J.; MIRÓ, AP.;2015Quadern de Recerca Actes Universitat d’Estiu El Turisme d’Interior i de MuntanyaEscola Universitària Formatic Barcelona2015Economies d’interior i muntanya de Catalunya: una perspectiva comparadaMIRÓ A.P., NEGRE, F.2015Experiences & tourism: a multi-destination analysisFUSTÉ, F. et al.2014Sociedad débil: el sujeto como encrucijada socialEn aquesta obra s’aborda d’una manera pluridisciplinar i transversal la problemàtica inherent a les relacions entre el subjecte i la seva societat. L’objectiu és disseccionar les influències socials en l’individu així com tipificar els diferents tipus de subjectivitat, que s’han plantejat al llarg de la història de la cultura, per analitzar els seus vincles amb el social. De la mà de diferents perspectives, que van des Foucault fins Touraine, passant per Althusser, Žižek, Vattimo, Castells, Ortega i Gasset, entre molts altres, l’estudi penetrarà en les entranyes de l’individu per entreveure les escletxes pels quals s’inocula el influx social. Al seu torn, pel que fa a la perspectiva social, s’abordarà l’anàlisi d’una nova tipologia de societat, definida com feble, en què el primordial serà la seva radical obertura i el seu marcat caràcter dinàmic i fluid.ALONSO, O.2014El Pallars Sobirà com a destinació turística, Vol IIIALVADO, A., BOYRA, J., FUSTÉ, F., MIRÓ A.P., TORRENTS, A.2014Quadern de Recerca Treball de Fi de Grau. Normativa marc reguladora i guia per la seva realització: Escola Universitària Formatic BarcelonaAquest Quadern de Recerca recull la Normativa Marc Reguladora del Treball de Fi de Grau de l’Escola Universitària Formatic Barcelona. Igualment aquest volum inclou una breu guia i orientacions per la seva realització.ESCOLA UNIVERSITÀRIA FORMATIC BARCELONA2013El Pallars Sobirà com a destinació turística, Vol IIBOCK, G.; BOYRA, J.; FUSTÉ, F.;2012El Pallars Sobirà com a destinació turística, Vol IL’obra El Pallars Sobirà com a destinació turística és el resultat d’una ambiciosa línia de recerca que l’Escola d’Estudis Superiors i Universitaris FORMATIC BARNA i la seva comunitat acadèmica, institucional i investigadora varen endegar l’any 2004 i segueixen desenvolupant en l’actualitat. Es tracta d’una obra en tres volums que aborda aspectes teòrics de la investigació en turisme juntament amb la recerca aplicada que té per objectiu fonamental ser útil per la presa de decisions del conjunt de la societat civil, les administracions publiques i els emprenedors i empresaris vinculats al sector turístic de la comarca del Pallars Sobirà.ALVADO, A.; BESOLÍ, A.; BOYRA, J.; FUSTÉ, F.;2012La gestión del turismo en el ámbito de las comunidades indígenasEls professionals del Turisme hem d’unir criteris amb aquests pobles perquè d’aquesta relació sorgeixi una aliança estratègica d’acció, que proporcioni el respecte, el creixement i la difusió del que multicultural. S’han d’implementar treballs de camp per al coneixement de tots els actors en el tema Turisme i per a això és molt important tenir en compte el que aquestes comunitats expliciten i és que la seva cultura es transmet i s’internalitza des d’un enfocament vivencial i no des de l’aspecte bibliogràfic .GARCÍA PALACIOS, C.2011Identidad Corporativa. Consideraciones sobre el capital-imagen de la empresaEns trobem davant d’una obra que és un compendi, a l’estil anglosaxó, de recents investigacions acadèmiques sobre un dels temes cim al món empresarial com és la Identitat Corporativa. Aquesta obra neix amb vocació d’esdevenir un manual i es presenta com a part del procés d’investigació de l’Escola Universitària Formatic Barna en diferents àrees del coneixement. Com tota investigació, està incompleta sense la divulgació a la societat que ens envolta, l’anomenada del coneixement. La implicació de l’Escola amb la societat es percep, en part, gràcies a la transferència de coneixement i, en aquest cas, un coneixement específic en comunicació des de diverses perspectives per donar una mica més de llum a la identitat corporativa. El present manual és fruit de la col·laboració de diferents membres del GREPAT que constitueix el grup d’investigació de l’Escola Universitària Formatic Barna i en particular de la línia d’investigació que impulsa de forma permanent l’àrea de comunicació d’aquest grup de recerca.GARCÍA LAVERNIA, J. (Coord); ALVADO, A.; BOYRA, J.; MARTINEZ, A.; MOLINA, J.J; PIÑAR M.J.;2008Balnearios, práctica termal y orígenes del turismo en la Catalunya contemporánea (1850- 1950)Situar el marc espacial i temporal dels antecedents de l’activitat turística a escala global, és una tasca complexa. No obstant això, l’estudi i anàlisi centrat en els canvis de les activitats professionals agrícoles, industrials i de serveis a escala regional, com a local, ha afavorit investigar la fenomenologia del turisme dins de Catalunya, així com de l’estat espanyol entre 1850 i 1950. Aquest fet, ha permès descobrir i concretar nous elements, de caràcter inicialment no-turístics, presents al segle XIX, que es transformen i manifesten configurant el punt de partida, dels que coneixem en l’actualitat com turístics.MOLINA VILLAR, J.J.2007El Nacimiento del turismo en Catalunya 1908Per primera vegada i gràcies a la posada en valor del passat turístic promogut per alguns agents culturals i periodístics, ha estat sobretot en els primers anys del segle XXI quan han sorgit historiadors i estudiosos interessats en reconstruir o si volem de-construir el com i el perquè el nostre territori, els seus polítics, empresaris i periodistes es van iniciar en el turisme.El 1908 s’aproven els estatuts d’aquesta Societat sense ànim de lucre, participada per ens públics i persones privades amb un únic objectiu: fer de Barcelona una ciutat visible en l’imaginari col·lectiu internacional.Es tracta de convèncer als viatgers reals i als potencials de les excel·lències de Catalunya: una clima a l’hivern temperat, un territori patrimonialitzat amb gran varietat de climes i paisatges i una ciutat cosmopolita amb una atmosfera molt singular.